L'home que va fer possible les coses impossibles

Darrere l’ànima hi ha un home. Es diu Francesc Moragas i va néixer fa 150 anys, el 1868. Però qui va ser Francesc Moragas?

Hi ha un home. Vesteix amb pulcritud, barret i guants de tall excel·lent, i en la seva manera de caminar no hi ha gens de vanitat. És un diumenge al matí i fa un dia d’hivern preciós. Passeja pendent amunt fins a arribar a la falda del Tibidabo. Entra a l’Empara de Santa Llúcia i un grup de nenes invidents l’envolten per donar-li la benvinguda. S’asseuen al sol; ell obre un llibre en braille i el llegeix en veu alta. Així passa el dia de descans. De vegades, es trasllada en ferrocarril a Torrebonica, en terres egarenques, per fer petar la xerrada mentre juga als escacs, “una gimnàstica cerebral efectiva”, deia, o al dòmino amb persones malaltes de tuberculosi i els seus familiars.
Aquest home és Francesc Moragas (1868-1935). A més d’aprendre a llegir en braille, va crear una impremta especialitzada en aquesta mena de llibres quan al país encara no n’hi havia. El seu impuls vital sempre va ser ajudar les persones més desafavorides i contribuir al progrés social. Va néixer un 13 de desembre i tenia una salut delicada. La va enfortir a base d’esforç i constància en l’esport, en particular la bicicleta, l’invent de l’època. Per a ell, les coses impossibles sempre eren (i són) possibles, però una mica més difícils que les coses difícils.

Abans de fer els 13 anys, el seu pare va morir. Al cap d’un any, la mare, la Mamita, una dona culta i d’una gran personalitat, es va casar amb l’advocat aragonès Juan Antonio Sorribas. Tutor excel·lent i un home molt viatjat per Europa, va despertar en l’adolescent l’interès pels idiomes i l’estudi, especialment el de la previsió social. Quan Moragas es va llicenciar en dret i s’apressava per exercir l’advocacia, el padrastre va morir i li va deixar la revista Los Seguros, que havia fundat el 1884, època en què aquest tipus de contractes gairebé no es coneixien al país. El jove va decidir aleshores centrar la seva carrera en aquest camp innovador i va passar a dirigir la publicació, treballant per l’aplicació justa d’aquesta mena d’indemnitzacions.

El 1902 va esclatar una vaga general sense precedents desencadenada per les dures condicions que suportaven els obrers. Va ser reprimida per la policia amb crueltat. Hi va haver morts i molts ferits. Francesc Moragas era un humanista i un observador nat. Ell havia recorregut el país en bicicleta i la seva ciutat a peu, en coneixia la gent i les necessitats, i sabia que de caritat no es modernitzaria el país. Calia implantar urgentment un sistema d’ajuda i previsió social que harmonitzés la societat.

Tot i que semblava un home solitari, Francesc Moragas tenia un munt d’amics. Per mitjà de Lluís Ferrer-Vidal i amb la complicitat de set entitats empresarials del país, es va llançar als diaris una crida perquè els barcelonins aportessin diners per als ferits i els familiars dels morts, que es va fer, tal com es diu ara, “viral”. I en cas que sobrés una quantitat de diners, com va passar, es destinarien a crear una caixa de pensions pensada per al futur dels obrers. Així es va originar, el 5 d’abril de 1904, la Caixa de Pensions per a la Vellesa, és a dir, l’actual CaixaBank.

Cap al 1920, en només 16 anys, l’entitat es va convertir en la primera caixa d’estalvis de Catalunya i d’Espanya. A partir d’aleshores, Francesc Moragas es va dedicar plenament a aquesta tasca altruista. Així, va apoderar les dones amb la instauració d’un institut exemplar dedicat a formar les treballadores; va crear centres de rehabilitació i de recerca per combatre la tuberculosi; va impulsar la primera xarxa de biblioteques per lluitar de manera global contra l’analfabetisme; va obrir cases de cultura i va adquirir obres d’art de col·leccions privades per donar-les a la Junta de Museus…

Així va néixer la que avui és la tercera institució filantròpica del món sota el paraigua de ”la Caixa”. Com Francesc Moragas deia, “La feina, al cap; la gent, al cor”.

Aquest article ha estat publicat a la revista Mirades amb ànima.