Quatre històries sobre la Setmana Social

Si la Setmana Social destaca per una cosa és per les infinites històries que l’envolten. Històries que viuen els seus protagonistes i que tenim la sort de relatar a través de les seves paraules.

Aquí en compartim quatre amb vosaltres.

El Jordi, un clàssic a la Setmana Social

Amb el “negoci al cap i les persones al cor”, el Jordi Portillo, director de Canal Agents Financers AgroBank, és la personificació del gran voluntari que tothom té, o hauria de tenir, dins seu. Extremeny de bressol que avui treballa als Serveis Centrals de Barcelona de CaixaBank, el Jordi ens representa. “Aprofito aquest cap de setmana a Badajoz per acompanyar al cinema persones amb discapacitat visual de l’ONCE.” El Jordi conjuga el lleure amb la passió per ajudar i per l’esport. “Els voluntaris tenim vocació d’ajudar. Ho vaig descobrir el 2006, quan a CaixaBank em vaig acostar als Special Olympics”, ens comenta.

Els Special, l’ONCE, la Creu Roja —amb la qual explica que “entrem a la presó per fer esport amb els presos”—… El Jordi Portillo no es cansa. És “el clàssic”: “Amb la síndrome de Down també m’hi vaig abocar, sobretot quan vaig ser a Toledo. Allà més que mai em van deixar entrar a les cases de persones amb síndrome de Down, perquè les ajudàvem a gestionar els pisos que compartien”.

 

Estamos contagiando la ilusión a los que más la requieren y también a los clientes que nos conocen y acompañan

Elena Cortés

La feina a CaixaBank l’ha dut a diversos punts d’Espanya. Avui, a Barcelona, vehicula la col·laboració, per exemple, mitjançant la Fundació Catalònia: “Atenem un miler de nois i noies que tenen un grau de discapacitat alt mitjançant diverses activitats (com per exemple pintar, participar en l’orquestra…)”. Hi va haver un dia que el Jordi va començar aquesta aventura del voluntariat. Passen els lustres i no té cap motiu per baixar d’aquest vaixell. És un exemple.

La Martina, la clienta reincident 

La Martina Boté no treballa a CaixaBank. Però sí que hi ha tingut relació directa com a clienta, des de fa molts anys. Un bon dia, quan era directora de recursos humans en una empresa sueca, la Martina començava a reflexionar: “Em passava tot el dia de l’oficina a casa, de casa a l’aeroport, de l'aeroport a l'hotel… i quan arribava a casa el cap de setmana només volia descansar. Començava a sentir que la vida eren altres coses… i arran d’uns canvis organitzatius em vaig desvincular de l’empresa en què estava i vaig decidir nodrir-me i compartir al mateix temps tot el coneixement i experiència de vida que tenia per oferir”.

Aleshores, després de desvincular-se de l’empresa i en contacte amb la Sara, de CaixaBank, a Fornells, la Martina va trobar el camí. “Em va comentar que a ”la Caixa” hi havia un grup molt actiu i potent de voluntaris”. De manera que, sense pensar-s’hi gens, va decidir provar-ho. “Em van parlar del Programa Reincorpora de reinserció laboral i vaig comprendre que el meu perfil hi encaixava perfectament Vaig dissenyar el taller 'Com gestionar el procés de recerca de treball'”. Ensenyar a desmitificar l’empresa, ajudar a trobar el valor que té cada persona i pot aportar, són alguns dels trucs que ensenya en els tallers que imparteix.

 

Després d’aquestes vivències, la Martina considera que se sent “plena, satisfeta; malgrat que no paro, mai em canso. A més rebo cada dia estímuls per seguir i alegrar-me de veure que estic envoltada de bona gent”.

La família compromesa de la Marta

Una excursió per la neu que acaba sent una meravellosa pujada al Piedrafita sense neu, però amb brots verds per a la vida. A la Marta Larraz li va passar aquesta feliç trobada amb la solidaritat i el voluntariat. Ha participat recentment, i per primera vegada, en la Setmana Social juntament amb tota la família. “Quina experiència més bona. Anàvem amb persones amb poca visió. En principi, havíem de fer una excursió amb raquetes de neu d’una hora i mitja. Però vam acabar a Piedrafita perquè no hi havia neu. Era un camí costerut i allà teníem el Ricardo, universitari, que ho va superar tot. Ell veia els meus peus, però no el terra. En va tenir prou per coronar el cim”. També els seus fills, bessons de tretze anys, van participar en la travessada. Ells acompanyaven el Pablo, un nen de deu anys, amb visió reduïda, que saltava de pedra en pedra.

Va ser una trobada que no oblidarà ningú. Ni la Marta, ni la seva família, ni tampoc els qui van arribar a Biescas amb els autobusos que CaixaBank i l’ONCE van organitzar des de Saragossa i La Rioja. “Ens vam conèixer tots, vam compartir, vam riure i vam aprendre els uns dels altres”.

La Marta hi tornarà. I no ho farà sola. Li fa gràcia això de jugar a golf amb els membres d’ATADES. Així que, amb el seu poder de convicció, ha aconseguit que tres companyes de l’oficina, l’Agència Capitán Portoles de Saragossa, l’acompanyin pròximament, amb les famílies respectives, per unir el golf, les seves vides i les dels nois i noies amb síndrome de Down.

Un equip CaixaBank al complet

Feia un fred d’hivern en plena primavera. A mercè del vent desendreçat de la plaça del Pilar de Saragossa, els treballadors de CaixaBank van atendre les càmeres d’Aragón Televisión. “No tenim fred perquè l’escalfor que produeix donar un cop de mà a qui més ho necessita ho compensa tot”, declaraven. Ho subscriu l’Elena Cortés, directora de Banca Privada i Premier de la DT Aragó - La Rioja, que empeny el carret d’un dels avis del Centre de Gent gran Virgen del Pilar. I ho fan per segona vegada després d’una primera experiència d’èxit per Nadal. En aquesta ocasió, apunta l’Elena que “la idea era anar al Pilar i després a menjar xurros, però tot va acabar en un berenar sopar, perquè ens vam entretenir compartint vivències”. Per a l’Elena i els seus companys, poder participar en aquesta mena d’activitats fa que estrenyin llaços i se sentin com un equip. “Tots vam tenir un sentiment de pertinença molt elevat. Fins i tot van venir sis clients als quals l’experiència també els va ser molt grata”. No van ser els únics, perquè durant la Setmana Social es van succeir les accions solidàries per tot el territori aragonès. “Estem contagiant la il·lusió als qui més la necessiten i també als clients que ens coneixen i acompanyen”, indica l’Elena, que també té la intenció d’involucrar el seu fill de dotze anys en aquestes activitats que tant li reporten des del punt de vista emocional.