La solidaritat dels moments decisius

Amb la consciència de qui crida per teléfon al seu pare diverses vegades al dia perquè viu sol, Aurelio Vicente Dalmau va decidir animar als seus familiars a dedicar deu minuts al dia al projecte Cartes contra la Solitud.

“La meva dona i jo redactem el text i el meu fill fa els dibuixos i signa, ja que acaba d'aprendre a escriure el seu nom”. Saben que serà difícil rebre una resposta però “si arriba serà perquè la carta ha despertat la il·lusió de qui l'ha llegit i ha tingut forces per a contestar”.

Una societat que perd als seus majors perd saviesa.

Aurelio Vicente Dalmau

La família d'Aurelio és un exemple de solidaritat, altruisme i empatia. Ja ho era abans que arribés el confinament, però ara, conscients del que suposa estar sol o tenir les defenses baixes, fan el que poden per a ajudar als altres des de la seva casa.

Fa uns dies va rebre la trucada d'una empresa amb la qual col·labora en l'Associació de Pacients amb Sarcomes i Tumors Estranys d'Aragó que dirigeix, “van oferir 500 màscares que vam poder lliurar a l'Hospital Miguel Servet de Saragossa”. És un exemple més de la solidaritat que està emergint en aquests moments: “La gent a les seves cases fent màscares o empreses que es bolquen sense ser aquesta la seva especialitat, és economia de guerra”, explica.

Des de fa tres anys, Aurelio és voluntari en les Ciberaules de ”la Caixa”. Arran de sofrir dos sarcomes va decidir muntar l'associació, en col·laboració amb l'Hospital Miguel Servet, per a recaptar fons per a beques de recerca que realitzin assajos clínics. “Una de les lluites que duem a terme és la centralització dels pacients que sofreixen sarcomes o tumors estranys en un únic hospital”, la qual cosa ajudaria, segons explica, a que tots els malalts tinguin les mateixes oportunitats. Actualment, l'Hospital Miguel Servet és el centre de referència a la comunitat d'Aragó on hi ha un equip multidisciplinari especialista en aquest tipus de patologies.

De la seva malaltia té poques seqüeles: “He canviat el tipus d'esport que faig” però explica que “hi ha persones que sí que pateixen i es veuen obligades a fer un canvi radical en els seus hàbits”. Posa l'accent principalment que en aquests moments, la salut de les persones que estan en un procés de quimioteràpia, radioteràpia o que han sortit d'una operació recentment són molt vulnerables el que fa que no sols estan tancades a les seves cases, com tots, sinó que també sentin por d'emmalaltir i fins i tot morir.