Tota ajuda és poca

“Em sento corresponsable de la situació social”, lamenta Marian Cabrera, voluntària de Múrcia des de fa vint anys, “necessitem moltes mans per combatre desigualtats, solitud i falta d'accés a l'educació” afegeix.

Marian està convençuda que amb una miqueta de cadascun aconseguiríem molt. Sap que el primer pas és trencar el gel col·laborant i trobant el projecte on encaixar, “perquè després enganxa!”, exclama convençuda.

Els primers passos que va donar Marian al món del voluntariat van ser en la Delegació de Cadis de ”la Caixa”, fa més de 20 anys. Va ser la seva situació personal el que li va portar a sumar-se a la primera acció de voluntariat “quan es va obrir la possibilitat de fer voluntariat a través de l'Obra Social, no ho vaig dubtar”, sentència.

Ella es defineix com una persona entusiasta i s'apunta a qualsevol activitat perquè sap que tota ajuda és poca i a nivell personal és un gran aprenentatge de vida. “Tots els moments són enriquidors: el tracte amb els nens, les persones grans, els desarrelats… t'omplen de satisfacció, són impressionants”.

A més, Marian ha pogut participar com a cooperant internacional el que li ha permès conèixer diferents cultures i “m'ha donat un bany de realitat imprescindible”, conclou.

Em sento coresponsable de la situació social

Marian Cabrera