La música, una fantàstica teràpia online

Pilar Andújar, voluntària de Sevilla, es va vincular al programa de voluntariat gairebé des dels seus inicis, animada pel compromís de l'entitat amb l'acció social.

Des de la seva perspectiva, Pilar destaca, sobretot, l'enorme ràtio de col·lectius que abasta l'Associació de Voluntaris de ”la Caixa”, als quals es pot ajudar a través de les iniciatives disponibles. De totes les activitats en les quals ha participat, recorda amb especial afecte una visita al teatre Cartuja Center de Sevilla, acompanyant a associacions de menors de famílies desestructurades i centres d'acolliment: «Vam anar a escoltar a la Real Orquestra Simfònica de Sevilla amb una obra per a nens. Volíem fer que se sentissin partícips i descobrissin tot el que la cultura els hi pot aportar».

En el seu voluntariat online, Pilar també ha tractat de portar la música com a eina per a suportar aquest temps de confinament. Aquests dies està realitzant tallers musicals a distància, en col·laboració amb ASPACE Sevilla. Aquesta associació assisteix a persones amb paràlisi cerebral, que resideixen en ella de manera permanent, i, també, als qui acudeixen al centre de dia.

A través de videollamadas en Zoom, tots els diumenges, es reuneix amb un grup de 15 a 20 assistents d'entre 22 i 50 anys. Al costat de la seva inseparable guitarra (Pilar està estudiant guitarra flamenca i guitarra clàssica a l'Escola de Música de Écija), toquen i canten una cançó diferent en cada sessió però sempre amb missatge positiu: «He intentat fer-los partícips a ells, cantant, ballant i taral·larejant amb mi, en funció de les seves possibilitats, és clar. Aconseguim fer la tornada tots junts i ells s'agafen de les mans i ballen, molt alegres».

Per a mi és molt emocionant veure les seves cares, rient-se i gaudint amb la música.

Pilar Andújar

Pilar transmet l'emoció que sent en veure'ls somriure des de la seva tablet: «Estan tots tan atents, rient-se i gaudint amb les lletres... Ens dóna un subidón tremend! Fins i tot les meves filles petites, que m'ajuden cada setmana, ho gaudeixen moltíssim».


A més de les cançons, també han fabricat un instrument musical casolà. Amb materials reciclats, com una jardinera, cinta d'embalar i una bossa d'escombraries, van construir un “bongó” africà: «Aquest instrument de percussió és molt fàcil per a ells ja que es toca amb les mans. Després de fer-ho, els hi vaig explicar com es tocaven els greus i els aguts i practiquem l'escala musical. Va ser molt divertit».

Després de diverses setmanes, Pilar reconeix que han aconseguit un nivell de complicitat molt bonic: «A l'hora de parlar-nos, ho fem tots pel nostre nom. Sento la proximitat amb ells, sobretot quan els crido pel seu nom, i veig la cara de felicitat que em posen».